Esquerra Gràcia no veu clar el projecte sobre la Sedeta

Així com en el darrer número de l'Independent, ERC-Gràcia opinava que "ens preocupa que per
guanyar equipaments s’hagi de perdre espai públic", el Regidor de Barcelona i President del Districte de Gràcia, Ricard Martínez ha escrit un article, "Un espai públic menys públic?" en el seu bloc:

Durant el Consell de Barri del Camp del Grassot, el Regidor de Gràcia va fer pública la "seva proposta" de pal·liar, en part, la manca d'equipaments públics al barri. La "seva proposta" rau en convertir part del que avui és una plaça pública en un edifici que contingui diversos espais.





No crec que sigui la manera de fer una proposta com aquesta i menys si tenim en compte la correlació de forces al Districte i a l'Ajuntament, on caldrà trobar prou complicitats per modificar aquest espai.

Si el regidor de Gràcia hagués volgut fer les coses bé i no jugar a fer el "saltimbanqui" de propostes al marge del PAD, li hagués pogut dir allò que penso d'aquesta proposta, per tal que s'ho repensés i fes marxa enrere abans de fer-ho públic.

No és una bona idea voler crear equipaments, que són necessaris, en detriment de l'espai públic. Encara ho és menys en un barri dens, com el Camp d’en Grassot, amb pocs espais lliures. La Sedeta és avui un pol important d'equipaments: el Centre Cívic, l'IES l'escola, etc. Tots necessiten un espai lliure per estendre la seva activitat, cal recordar que l'IES i el Ceip comparteixen el pati que és a l'hora pista esportiva.

I, si fem créixer el radi d'acció immediat a la Sedeta, tenim que hi ha una altra escola a l'altra banda del carrer. En definitiva, una massa social prou extensa com per poder disposar d'un espai públic com la plaça de la Sedeta.

Parapetar-se en el fet que tota la plaça de la Sedeta està qualificada d'equipament per justificar l'edificació, no és res més que un nou error d'interpretació d'allò que en el seu dia va ser la recuperació per a la ciutat de l'antiga Sedeta: recuperació del patrimoni arquitectònic, dotació d'equipaments i guanyar espai públic.

Antigament d'això se'n deia desvestir un sant per vestir-ne un altre.