2 anys de govern: article de Miquel Pagès

(article publicat al seu bloc)

Aquesta setmana ha estat de balanç de l'obra de govern feta per la Generalitat de Catalunya aquests dos darrers anys. Dijous passat en un acte al Palau de la Música ERC feia balanç del que ha representat la governació de Catalunya en aquests període.

Sovint ens costa aturar-nos i fer memòria de la feina feta, sovint les declaracions encertades o no de qualsevol dirigent, de qualsevol partit, sigui de govern o oposició tenen més ressò mediàtic i generen converses entre els ciutadans.



És ben lògic, ningú no va pel carrer, als cafès o a l'ascensor parlant de pressupostos que han augmentat un 184% com el d'Acció Social i Ciutadania, del nombre de professors a l'escola pública que ha pujat un 34% passant de 52.157 a 69.967, de les federacions esportives reconegudes internacionalment que ha passat de 4 a 15, de la despesa mèdica per persona i any amb un augment del 45%; dels incentius en R+D que han vist augmentat el seu volum en un 1809% passant de 2.2 a 42 milions d'euros. I així podríem seguir, repassant la llista, fent balanç del que s'ha fet, aportant xifres.

Sí, ja ho sé, és ben cert que ningú no saluda el veí dient-li bon dia i recordant-li que s'ha inaugurat un equipament cada dos dies durant aquest dos anys.

D'aquest reguitzell de dades i xifres en el millor dels casos potser ens fixaríem en allò que ens pertoca més de prop, si alguna cosa ens afecta a nivell personal i poca cosa més.

Alguns d'això en diuen simplement gestió i recorden que la política és una altra cosa.

Però quina mena de cosa ? Una entelèquia teòrica sense carn ni ossos?

Més aviat la gestió penso que demostra la validesa de les propostes polítiques que es defensen, que ensenya clarament quin model de societat vols per al teu país. La gestió és la concreció de la política, és allò que afecta directament la gent, és la transformació de la ideologia en realitat, és la corporeització de les idees.

Ara que s'escau mitja legislatura, i més enllà de les opinions sobre el govern que cadascú vulgui tenir i dels reptes que com a país tenim al davant, em sembla que també és de justícia, per completar l'anàlisi més acuradament incloure la feina feta. És allò que de vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. I de feina se n'ha fet molta